dissabte, 17 de desembre del 2016

Adéu-siau!

"Solo debes mirar atrás para ver lo lejos que has llegado"

Anònim

Amb aquesta frase finalitzo l'últim post del meu blog. Considero que aquesta assignatura ha estat una tasca molt difícil i ha suposat tot un repte per a mi. Ha estat tot un procès d'aprenentatge i superació personal. He après a confiar en les meves capacitats artístiques i a deixar-me emportar,  sent una persona tan quadriculada, és una tasca força difícil. Gràcies a aquest blog puc mirar enrere per veure tot el meu progrés i gaudir de les meves petites obres d'art. 



Recorda:

1. Premeu a sobre de la fotografia per veure-la més gran i al botó dret per descarregar-la.
2. Premeu sobre el nom de l'autor de cada frase per saber-ne més d'ell.
3. Premeu a "missatges més antics" per poder veure més sessions (hi són totes).


dijous, 1 de desembre del 2016

Projecte autoretrat

"Ningún soñador es pequeño y ningún sueño demasiado grande"

Què és l'art objectual? 

Dins del terme art objectual s'hi poden incloure totes aquelles manifestacions que utilitzen objectes com a material bàsic per a realitzar les obres d'art. Aquest solen ser objectes d'ús corrent, que aparentment no tenen cap funció artística, però que segons com siguin emprats poden ser valorats des d'aquest punt de vista. Amb el collage ja s'inicia aquest procés que implica la inclusió de materials extraartístics i la consideració que les obres ja no s'han de dedicar només a representar il·lusòriament la realitat visible, sinó que es poden apropiar d'aquesta. Conjuntament amb el collage aniran apareixent tota una sèrie de procediments, alguns durant la primera meitat del segle XX com els ready-madel'objecte trobat o els objectes de funcionament simbòlic. D'altres, com l'assemblage o les acumulacions (una de les seves modalitats del primer), seran àmpliament experimentats després de la Segona Guerra Mundial. Aquest procés provocarà que l'art expandeixi el seu camp d'acció, tant pel que refereix als elements que utilitza, com pel mateix valor i finalitats estètiques se li atribueix.

El meu projecte final


"Ningún soñador es pequeño y ningún sueño es demasiado grande"

La caixa va embolicada amb paper de boletes que simbolitza la fragilitat i la sensibilitat. Tot i així, la caixa és de fusta perquè de vegades puc ser bastant fort. 

El dibuix de l'atrapa somnis i la frase simbolitza que sóc una persona bastant somiadora, amb moltes perspectives de futur, metes i molts somnis per complir. A més, és un objecte que m'ha acompanyat des de sempre. 

Les tirites simbolitzen la malaptesa (torpeza). És un aspecte que em caracteritza bastant. D'altra banda, la caixa és quadrada perquè així sóc jo, molt quadriculada. La tanca no presenta cap tipus de dificultat per obrir-se perquè no és difícil conèixer-me i a mi no em costa obrir-me. 

Dins trobarem 4 aspectes que han influït (tant en positiu com en negatiu) en el que sóc jo avui dia: L'amistat, l'amor, la família i viatjar. Crec que dels moments i de les persones s'aprèn i t'ajuden a créixer com a persona. 





En obrir-ho trobarem una corda amb 5 fotografies que comprenen una etapa des del 2010 fins al 2016. És un període on aquests 4 aspectes han sofert canvis positius i negatius. Per tant, aquestes fotografies, simbolitzen el progrés i el canvi.

La tapa interior, a més, està folrada de tiquets dels llocs als quals he viatjat i he experimentat noves vivències, sensacions, emocions que han fet que canviï algun aspecte de la meva personalitat.

La caixa de l'amistat: Està tancada amb un llaç, que  és la manera més bonica per simbolitzar la unió. Dins hi ha dues cartes que corresponen a les meves dues amigues. En elles m'escriuen coses precioses i a més reflecteixen el que jo sóc per a elles, i el que són elles per a mi. 



La caixa de l'amor: en ella hi ha escrita una data molt especial i dins hi ha objectes que tenen un significat per a nosaltres. (Unes polseres, un text i una fulla natural en forma de cor).



La caixa de la família: Aquesta no obstant això és transparent, perquè són les persones que ho saben absolutament tot de mi. Dins conté objectes que pertanyen a moments que hem viscut junts, en família i que per a mi són important. Com, per exemple, noves incorporacions en la família (un xumet), una boda (una rosa seca), un viatge (una polsera d'hotel), un animal de companyia (un collaret). 



No he volgut adherir les tres caixes perquè el fet de treure -les simbolitza la idea que, sense ells, em quedo bastant buida.



Realitzar aquest treball ha estat una bona manera per reflexionar sobre qui sóc i com sóc i per fer una petita autoreflexió i autocrítica. He gaudit molt fent-ho i també m'he emocionat força. Trobo molt interessant aquesta manera de fer autoretrats perquè no la coneixia pas. A més, també m'ha sobtat la diversitat de projectes que hem pogut veure a les exposicions, cadascun era molt personal. Ha estat tot un plaer poder compartir a classe el meu projecte final perquè l'he fet amb molta il·lusió i n'estic molt orgullosa. 




dimarts, 1 de novembre del 2016

Creació artística

“Tengo la colección de conchas más grande del mundo. La guardo en todas las playas del mundo”





La meva creació artística està relacionada amb la petxina, el mateix objecte amb el qual he treballat fins ara.

La primera part de la tasca ha consistit en buscar informació, prèvia al seminari, sobre l’element natural que volem utilitzar. La meva recerca m’ha portat a descobrir moltes coses interessants sobre les petxines.

Què és una petxina?

Una petxina és la cobertura dura, rígida i exterior que posseeixen certs animals. Solament es consideren petxines 3ls exosquelets dels mol·luscs. Les petxines o closca, els serveix als animals invertebrats (mol·luscs), com a element defensiu per protegir-se de les agressions externes, i com a punt d'ancoratge per als seus músculs i òrgans. És a dir, per a la protecció i el suport anatòmic. Té tres capes, encara que alguna d'elles pot desaparèixer en certs grups de mol·luscs. La més interna és el nacre o endostraco.

Historia i simbolització...

En l'antiguitat les bruixes i els coneixedors de la màgia, tornaven la seva vista cap a la naturalesa per buscar objectes de poder amb els quals fer els seus rituals. Els objectes que ens proporciona la mare terra estan plens de poder energètic que podem aprofitar per al nostre benefici i ús en forma d'encanteris.
La petxina de mar té una associació simbòlica amb l'aigua i també amb la Lluna i el seu magnetisme juntament amb la Deessa Afrodita o Venus, que va néixer en l'aigua i viatjo a terra ferma posada en una gran petxina.. També és representativa dels òrgans sexuals femenins i de la fertilitat.

La protecció és una altra funció clara de la petxina de mar, en la naturalesa la utilitzen petites criatures marines per refugiar-se del perill, per la qual cosa a causa d'aquesta simbologia, en màgia la petxina té un poder especial per a la protecció.

Què hem transmet aquesta petxina?

Tranquil·litat, unió, infinitat, eternitat, amor, protecció, infància, descobriment…

La segona part de la tasca ha estat per reflexionar sobre quins sentiments, quines emocions, pensaments, records ens sorgeix aquest element natural. Amb això haurem de fer una creació artística expressant els sentiments que ens provoca dit element. No és necessari que l’element surti explícit en l’obra.

Perquè he fet aquest format ? 

En el meu cas, aquesta petxina la vaig agafar amb la meva neboda quan va anar per primer cop a la platja. Des de les hores la tinc guardada com un tresor.  Ha estat una mica difícil reflexionar i trobar allò que pugui expressar en un paper. Però tenia una cosa ben clara, aquest element em transmet molta protecció. Per tant, vaig pensar en com representar aquest concepte. Vaig agafar la petxina com un tresor delicat i de sobte ho vaig veure. Les meves mans representaven la protecció. A més, la forma de les mans fa el contorn de la petxina.

premeu la imatge per veure-la més gran

Un cop dibuixades les meves mans, vaig voler plasmar un petit vers d’un poema que vaig trobar per internet.

“La concha de mar es parte de lo que deseas, guarda tus secretos bajo su muralla de concreto marino  protegiéndolos de huracanes y mareas” Autor anònim.

Aquest vers explica molt bé la idea de protecció i màgia. Son els dos sentiments principals que em desperta la pextina. He volgut escriure aquest vers bordejant les mans per donar-lo un toc de subtilesa i delicadesa. A més, he utilitzat colors càlids (diversos marrons) per proporcionar al dibuix tendresa. 



Tanmateix, no són els únics. Doncs, havia de trobar la manera de plasmar els altres. Aquesta part ha sigut una mica més difícil ja que considero que no es poden expressar ni amb paraules ni amb un dibuix. Per això he utilitzat els colors.

Els colors són expressions universalment conegudes i utilitzables des dels orígens de la vida humana fins als nostres dies. En èpoques prehistòriques s'associaven a certs estats emocionals bàsics i constituïen el primer idioma universal d'intercanvi  d'informació.

He utilitzat el rosa perquè se li atribueixen sensacions d'afecte, amor i protecció i allunya a la solitud. He utilitzat el vermell perquè simbolitza tot el relacionat amb la vida, amb els sentiments i amb la passió. He utilitzat el groc perquè és un color energètic i feliç. I per últim, he utilitzat el blau perquè se li associa el pensament, la devoció i la innocència. La lleialtat i confiança, la pau i la serenitat.

Per tant, la meva creació consisteix en dues parts:
La primera part és el dibuix de les mans i el vers. És un paral·lelisme amb la closca d’un mol·lusc. És allò que protegeix el tresor, una part molt fràgil. És com la capa més “estètica” del dibuix. Quan obres la primera, apareix la segona part de la meva creació. Aquesta és com el tresors, fent un paral·lelisme al mol·lusc, que quasi mai es deixa veure. És tot allò que no es pot expressar amb paraules. 





diumenge, 23 d’octubre del 2016

La creativitat a Educació Infantil

LA CREAIVITAT A EDUCACIÓ INFANTIL


“La creativitat no consisteix en una nova manera, si no en una nova visió”


Per als nens/as d'Educació Infantil el món és un lloc màgic, ple de coses que explorar i descobrir. A aquestes edats, els nens/as posseeixen una gran curiositat innata i sovint, quan actuen sobre el mitjà, arriben a conclusions i idees mostrant així la gran imaginació quetenen.

A l'hora de plantejar la nostra intervenció educativa en Educació Infantil, no hem de passar per alt la imaginació dels nostres alumnes, sinó que hem de fomentar sempre aquesta creativitat natural dels nens, ja que enriquirà tots els àmbits del desenvolupament: cognitiu, físic i soci-afectiu.

Piaget constata: “La creativitat constitueix la forma final del joc simbòlic dels nens, quan aquest és assimilat en el seu pensament”

Què és la creativitat?

En la meva recerca sobre què és la creativitat, he trobat un munt de definicions plantejades per diversos autors i artistes. A continuació mostraré les tres definicions que van acord amb la meva reflexió.

  • Guilford (1952): “La creativitat, en sentit limitat, es refereix a les aptituds que són característiques dels individus creadors, com la fluïdesa, la flexibilitat, l'originalitat i el pensament divergent”. 


  • Barron (1955): “És una aptitud mental i una tècnica de pensament”.


  • Rogers (1959): “La creativitat és una emergència en acció d'un producte relacional nou, manifestant-se d'una banda la unicitat de l'individu i per un altre els materials, fets, gent o circumstàncies de la seva vida”. 


5 Paraules clau:

<Llibertat, singularitat, imaginació, sensibilitat, unicitat>

Considero que la creativitat sorgeix de l’infant quan a aquest se li proporciona la llibertat adequada per poder experimentar en les seves possibilitats i descobrir les seves capacitats artístiques en el món de les arts visuals i plàstiques.

D’aquesta manera, quan l’infant se sent lliure per poder produir les seves obres, es posa en marxa la imaginació. Considero que són dos aspectes que van de la mà. La imaginació no floreix si la persona no se sent lliure per poder deixa volar la seva fantasia.

Quan l’infant és capaç de crear-ne una creació lliure i partint de la seva imaginació, aquest ha realitzat una obra singular i única.
Finalment, considero que amb tots aspectes l’infant fa una creació amb molta sensibilitat, ja que hi deposita tots els 5 sentits sense ser condicionats per res ni ningú.
Sense dubte, és important fomentar la creació d’un individu únic.





divendres, 21 d’octubre del 2016

Land Art

"El terreno no es el escenario, es parte de la obra"

Walter de María

Andy Goldsworthy (nascut el 26 de juliol de 1956) és un escultor britànic, fotògraf i ecologista que viu a Escòcia, que fa art en espais naturals. El seu art consisteix en fer instal·lacions a la naturalesa amb elements de la pròpia naturalesa. Fa Land Art. 

El Land Art és una tendència de l'art contemporani, un estil artístic que utilitza l’espai i els materials de la natura (fusta, terra, pedres, sorra, roques, etc.) per a fer les obres. 

Generalment, les obres es troben a l'exterior, exposades als elements, i sotmeses a l'erosió natural, així doncs, la majoria són obres efímeres a diferència de l'art convencional. Per aquest motiu es fotografia o es recull en esbossos o enregistraments audiovisuals (vídeos). 

El paisatge és part fonamental de l'obra, el que indica moltes vegades què fer. L'artista dialoga primer amb l'entorn i posteriorment l'obra realitzada conserva aquesta conversa. 

Amb el Land-Art, l'home deixa la seva empremta en la Natura, estructurant un nou paisatge sota la seva sensibilitat i la seva capacitat d'interpretació de la mateixa.
Definició de la seva obra: Algunes de les seves obres són: efímeres, singulars (particulars, originals), meticuloses, sensibles, impecables, enigmàtiques. 


Enigmàtiques

Impecables

Meticuloses

Sensibles

Singulars


Reflexió personal


Desconeixia totalment, tant aquesta tendència contemporània, com l’artista que crea magnifiques obres a/amb la natura, Andy.G. Cal destacar que em va sorprendre gratament en veure el vídeo. Són obres que, majoritàriament, transmeten pau, tranquil·litat, sensibilitat, singularitat... Són obres fetes amb molta cura i paciència. De fet, quan la professora ens va explicar que la proposta de treball era anar a la Natura i realitzar diverses obres inspirades en autors de l’And Art, em vaig quedar bastant sorpresa. 


Tot i això, les meves companyes i jo ens vam posar a treballar amb molta “incentidumbre”. Vam triar un entorn on crèiem que hi hauria varietat de material per escollir, ja que vam pensar que a la platja no trobaríem tants elements com a la muntanya. Per tant, vam trobar-nos a la muntanya del costat de la universitat. Teníem ganes de veure què passaria, si seríem capaces de deixar-nos emportar per la llibertat de creació. Només començar, ens vam adonar que era molt més complicat del que pensàvem, ja que havíem d’invertir molt de temps en dur a terme la recol·lecta de materials i a partir d’aquests materials, pensar una idea interessant. Ara enteníem com l’Andy es passava hores i hores fent les seves creacions… i això que ell ho ha de fer tot sol!

Totes vam començar a investigar, i sense adonar-nos-en, vam començar a fer la primera obra, la qual considero com a la millor de totes. Les obres restants van sorgir fluidament, tot i que al final estàvem una mica saturades. Sincerament, estic orgullosa de les quatre obres que vam aconseguir elaborar.

Per a mi a sigut un repte fer aquest treball. Ha suposat un gran esforç fer-les, però realment la natura ens ho ha posat ben fàcil. Ha estat un plaer treballar fora de les quatre parets de sempre, ja que amb aquest treball m’he sentit molt alliberada, i sense pors de cometre cap error. 

A continuació adjunto el link del vídeo que inclou totes les obres d'art a la natura que hem realitzat el meu grup i jo. 



No obstant, adjunto també les fotografíes:

Simetría gradual

Simetría Radial

Simetría Vertical

Simetría Horitzontal


dijous, 20 d’octubre del 2016

Por una infancia en la naturaleza


POR UNA INFANCIA EN LA NATURALEZA


“La escuela es el bosque” i “Educar en verde” por Heike Freire

Ante todo, destacar que estoy muy de acuerdo con todo lo que se expone en ambos artículos. Yo, como futura docente, apuesto por una educación y enseñanza al aire libre. Apoyando la idea de Freire pues, yo también considero que la Naturaleza promueve valores en los niños, desde bien pequeños, que jamás un edificio de cuatro pareces podrá promover, por mucho que se intente.

La necesidad de hacer un cambio en la educación orientada en la naturaleza es tanto evidente, como necesaria. Pero mi pregunta es la siguiente: ¿Estamos los docentes preparados y formados para este cambio? Por supuesto, como futura docente, mi respuesta es no. No, porque a nosotros continuamente nos enseñan a trabajar en el aula, como generar aprendizaje en el aula, como motivar a los alumnos para participar en el centro, que materiales debemos utilizar en el aula y como debemos colocar o adornar los muebles que están presentes en el aula.





Aunque quizás, formación en cuanto a la educación en la Naturaleza si es cierto que hay un déficit entre los docentes de hoy en día, pero considero que si a un docente se le propone trabajar con los niños en el campo, habiendo trabajado toda su vida en un edifico, sabría cómo apañárselas. No solo promueve valores y mejoras en la vida del niño/a, sino que también lo hace en la vida personal y profesional del docente.

De hecho, recuerdo como me sentí haciendo el trabajo de Land Art en plena naturaleza con mis compañeras. Cada piedra, cada piña,  cada hoja, cada árbol, nos podía parecer una obra de arte. No cesamos en dar ideas por segundos. La naturaleza nos proporcionó ese espacio libre que necesitábamos para dejar volar nuestra imaginación. Experimentamos mil veces, y mil vece no equivocamos. Pero lo conseguimos. Sentimos frío al llegar y calor al irnos, agujetas de agacharnos y cansancio de andar, pero no reímos y disfrutamos aún más. Esa es la verdadera magia de la naturaleza.


Por otro lado, y como bien expone la lectura, los niños y niñas de infantil sobre todo, solamente hacen dos salidas al año relacionadas con la naturaleza. Si bien es cierto como dice Freire que las salidas esporádicas no son suficientes para dejar huella en los niños y niñas, es un paso para hacer un cambio en la educación. Mi recorrido profesional en prácticas me ha dejado ver como los colegios quieren promover este cambio. Los juguetes de plástico, con colores llamativos y ruidos exagerados están siendo sustituidos, poco a poco, por materiales naturales y de madera. I los patios de infantil están siento renovados para incluir más vegetación y menos suelo de cemento. Al fin y al cabo, de lo que se acuerdan los niños y niñas de infantil después de todo el año es de una simple salida al parque, o a la granja en al que han disfrutado como niños, que es lo que son.