La creativitat a Educació Infantil

LA CREAIVITAT A EDUCACIÓ INFANTIL

“La creativitat no consisteix en una nova manera, si no en una nova visió”

EdithWarthon

Per als nens/as d'Educació Infantil el món és un lloc màgic, ple de coses que explorar i descobrir. A aquestes edats, els nens/as posseeixen una gran curiositat innata i sovint, quan actuen sobre el mitjà, arriben a conclusions i idees mostrant així la gran imaginació quetenen.

A l'hora de plantejar la nostra intervenció educativa en Educació Infantil, no hem de passar per alt la imaginació dels nostres alumnes, sinó que hem de fomentar sempre aquesta creativitat natural dels nens, ja que enriquirà tots els àmbits del desenvolupament: cognitiu, físic i soci-afectiu.

Piaget constata: “La creativitat constitueix la forma final del joc simbòlic dels nens, quan aquest és assimilat en el seu pensament”. 

Què és la creativitat?

En la meva recerca sobre què és la creativitat, he trobat un munt de definicions plantejades per diversos autors i artistes. A continuació mostraré les tres definicions que van acord amb la meva reflexió.

• Guilford (1952): “La creativitat, en sentit limitat, es refereix a les aptituds que són característiques dels individus creadors, com la fluïdesa, la flexibilitat, l'originalitat i el pensament divergent”. 

• Barron (1955): “És una aptitud mental i una tècnica de pensament”.

• Rogers (1959): “La creativitat és una emergència en acció d'un producte relacional nou, manifestant-se d'una banda la unicitat de l'individu i per un altre els materials, fets, gent o circumstàncies de la seva vida”. 

5 Paraules clau:

<Llibertat, singularitat, imaginació, sensibilitat, unicitat>

Considero que la creativitat sorgeix de l’infant quan a aquest se li proporciona la llibertat adequada per poder experimentar en les seves possibilitats i descobrir les seves capacitats artístiques en el món de les arts visuals i plàstiques.

D’aquesta manera, quan l’infant se sent lliure per poder produir les seves obres, es posa en marxa la imaginació. Considero que són dos aspectes que van de la mà. La imaginació no floreix si la persona no se sent lliure per poder deixa volar la seva fantasia.

Quan l’infant és capaç de crear-ne una creació lliure i partint de la seva imaginació, aquest ha realitzat una obra singular i única.

Finalment, considero que amb tots aspectes l’infant fa una creació amb molta sensibilitat, ja que hi deposita tots els 5 sentits sense ser condicionats per res ni ningú.

Sense dubte, és important fomentar la creació d’un individu únic.

Land Art

"El terreno no es el escenario, es parte de la obra"

Walter de María

Andy Goldsworthy (nascut el 26 de juliol de 1956) és un escultor britànic, fotògraf i ecologista que viu a Escòcia, que fa art en espais naturals. El seu art consisteix en fer instal·lacions a la naturalesa amb elements de la pròpia naturalesa. Fa Land Art. 

El Land Art és una tendència de l'art contemporani, un estil artístic que utilitza l’espai i els materials de la natura (fusta, terra, pedres, sorra, roques, etc.) per a fer les obres. 

Generalment, les obres es troben a l'exterior, exposades als elements, i sotmeses a l'erosió natural, així doncs, la majoria són obres efímeres a diferència de l'art convencional. Per aquest motiu es fotografia o es recull en esbossos o enregistraments audiovisuals (vídeos). 

El paisatge és part fonamental de l'obra, el que indica moltes vegades què fer. L'artista dialoga primer amb l'entorn i posteriorment l'obra realitzada conserva aquesta conversa. 

Amb el Land-Art, l'home deixa la seva empremta en la Natura, estructurant un nou paisatge sota la seva sensibilitat i la seva capacitat d'interpretació de la mateixa.

Definició de la seva obra: Algunes de les seves obres són: efímeres, singulars (particulars, originals), meticuloses, sensibles, impecables, enigmàtiques. 

Enigmàtiques

Impecables

Meticuloses

Sensibles

Singulars

Reflexió personal

Desconeixia totalment, tant aquesta tendència contemporània, com l’artista que crea magnifiques obres a/amb la natura, Andy.G. Cal destacar que em va sorprendre gratament en veure el vídeo. Són obres que, majoritàriament, transmeten pau, tranquil·litat, sensibilitat, singularitat... Són obres fetes amb molta cura i paciència. De fet, quan la professora ens va explicar que la proposta de treball era anar a la Natura i realitzar diverses obres inspirades en autors de l’And Art, em vaig quedar bastant sorpresa. 

Tot i això, les meves companyes i jo ens vam posar a treballar amb molta “incentidumbre”. Vam triar un entorn on crèiem que hi hauria varietat de material per escollir, ja que vam pensar que a la platja no trobaríem tants elements com a la muntanya. Per tant, vam trobar-nos a la muntanya del costat de la universitat. Teníem ganes de veure què passaria, si seríem capaces de deixar-nos emportar per la llibertat de creació. Només començar, ens vam adonar que era molt més complicat del que pensàvem, ja que havíem d’invertir molt de temps en dur a terme la recol·lecta de materials i a partir d’aquests materials, pensar una idea interessant. Ara enteníem com l’Andy es passava hores i hores fent les seves creacions… i això que ell ho ha de fer tot sol!

Totes vam començar a investigar, i sense adonar-nos-en, vam començar a fer la primera obra, la qual considero com a la millor de totes. Les obres restants van sorgir fluidament, tot i que al final estàvem una mica saturades. Sincerament, estic orgullosa de les quatre obres que vam aconseguir elaborar.

Per a mi a sigut un repte fer aquest treball. Ha suposat un gran esforç fer-les, però realment la natura ens ho ha posat ben fàcil. Ha estat un plaer treballar fora de les quatre parets de sempre, ja que amb aquest treball m’he sentit molt alliberada, i sense pors de cometre cap error. 

A continuació adjunto el link del vídeo que inclou totes les obres d'art a la natura que hem realitzat el meu grup i jo. 

https://www.youtube.com/watch?v=vZ5fEUxKyZQ&feature=youtu.be

No obstant, adjunto també les fotografíes:

Simetría gradual

Simetría Radial

Simetría Vertical

Simetría Horitzontal

Por una infancia en la naturaleza

POR UNA INFANCIA EN LA NATURALEZA

“La escuela es el bosque” i “Educar en verde” por Heike Freire

Ante todo, destacar que estoy muy de acuerdo con todo lo que se expone en ambos artículos. Yo, como futura docente, apuesto por una educación y enseñanza al aire libre. Apoyando la idea de Freire pues, yo también considero que la Naturaleza promueve valores en los niños, desde bien pequeños, que jamás un edificio de cuatro pareces podrá promover, por mucho que se intente.

La necesidad de hacer un cambio en la educación orientada en la naturaleza es tanto evidente, como necesaria. Pero mi pregunta es la siguiente: ¿Estamos los docentes preparados y formados para este cambio? Por supuesto, como futura docente, mi respuesta es no. No, porque a nosotros continuamente nos enseñan a trabajar en el aula, como generar aprendizaje en el aula, como motivar a los alumnos para participar en el centro, que materiales debemos utilizar en el aula y como debemos colocar o adornar los muebles que están presentes en el aula.

Aunque quizás, formación en cuanto a la educación en la Naturaleza si es cierto que hay un déficit entre los docentes de hoy en día, pero considero que si a un docente se le propone trabajar con los niños en el campo, habiendo trabajado toda su vida en un edifico, sabría cómo apañárselas. No solo promueve valores y mejoras en la vida del niño/a, sino que también lo hace en la vida personal y profesional del docente.

De hecho, recuerdo como me sentí haciendo el trabajo de Land Art en plena naturaleza con mis compañeras. Cada piedra, cada piña,  cada hoja, cada árbol, nos podía parecer una obra de arte. No cesamos en dar ideas por segundos. La naturaleza nos proporcionó ese espacio libre que necesitábamos para dejar volar nuestra imaginación. Experimentamos mil veces, y mil vece no equivocamos. Pero lo conseguimos. Sentimos frío al llegar y calor al irnos, agujetas de agacharnos y cansancio de andar, pero no reímos y disfrutamos aún más. Esa es la verdadera magia de la naturaleza.

Por otro lado, y como bien expone la lectura, los niños y niñas de infantil sobre todo, solamente hacen dos salidas al año relacionadas con la naturaleza. Si bien es cierto como dice Freire que las salidas esporádicas no son suficientes para dejar huella en los niños y niñas, es un paso para hacer un cambio en la educación. Mi recorrido profesional en prácticas me ha dejado ver como los colegios quieren promover este cambio. Los juguetes de plástico, con colores llamativos y ruidos exagerados están siendo sustituidos, poco a poco, por materiales naturales y de madera. I los patios de infantil están siento renovados para incluir más vegetación y menos suelo de cemento. Al fin y al cabo, de lo que se acuerdan los niños y niñas de infantil después de todo el año es de una simple salida al parque, o a la granja en al que han disfrutado como niños, que es lo que son.